Una mica d’ història

Els orígens de l’ensinistrament de gossos guia es remunta al segle XVIII. Concretament al 1827, a Àustria, on Leopold Chimani va escriure el llibre de la historia de Joseph Resinguer, un jove cec de 17 anys nascut al 1775 que va ensinistrar els seus tres gossos per que li ajudessin a desplaçar-se.

Anys més tard a Viena, Johann Willkelm Kleim va publicar el primer manual sobre ensinistrament de gossos d’assistència on perfeccionava les tècniques de Joseph Resinguer. Feia referencia a “…un arnès rígid i prèviament ensinistrat, amb molta cura, per una persona vident”. (Coon, 1959, pag 45). Però malauradament aquest projecte va romandre durant molt de temps en l’oblit de la comunitat internacional.

Al 1845, l’alemany Jacob Birrer va publicar un llibre descrivint les tècniques emprades per ensinistrar gossos guia. Els principis bàsics d’ensinistrament utilitzats en aquella època s’han anat perfeccionant fins els nostres dies.

Però el moment en la història en que es va iniciar el moviment de gossos guia tal i com el coneixem a l’actualitat va ser a principis del segle XX, a Alemanya. Degut al gran nombre de soldats que havien perdut la vista durant la I Guerra Mundial es va obrir la primera escola d’ensinistrament de gossos per a persones cegues. L’escola va obrir les seves portes al 1916, a Oldenburg. El Dr. Gerhrard Stalling va experimentar ensinistrant els primers gossos guia. Veien els resultats satisfactoris aviat es van obrir tres escoles més a Alemanya, la de Württemberg, la de Postdam i l’escola de Munich.

La raça escollida en aquell moment va ser el “pastor alemany”, pel seu caràcter i els bons resultats en els processos d’ensinistrament realitzats fins el moment.

El treball dut a terme a alemanya tenia molt poc ressò internacional fins que deu anys més tard, al 1927, la Dorothy Harrison Eustis, una criadora americana de Pastors Alemanys que vivia a Suïssa ensinistrant gossos de rescat per a la Creu Roja, va sentir a parlar de l’escola alemanya i s’hi va desplaçar per a estudiar les seves tècniques.

El 5 de novembre de l’any 1927 la Sra. Eutis va publicar un article al diari estatunidenc “The Saturday Evening Post” descrivint la seva visita i introduint a la resta de la societat el concepte de gos guia i la importància de la seva tasca.

L’article va captivar l’atenció de Morris Frank, un jove nord-americà cec que al llegir l’experiència de la Sra. Eutis i hi va contactar personalment per proposar-li que l’ensinistrés un gos per a que li conferís independència. La Sra. Esutis va acceptar el repte sota  la condició de que en Morris es desplacés a Suïssa per a participar en l’ensinistrament de la Buddy, una femella de Pastor Alemany.

En 1928 Morris va viatjar a “Fortunata Fields” per a recollir la gossa que els instructors Jack Humphrey i George Eutis havien ensinistrat per a ell.

Un cop ensinistrada la Buddy, el Sr. Morris junt amb la Sra. Dorothy van decidir obrir “The seeing eye” ,“Els ulls que hi veuen” la primera escola de gossos guia a EEUU, situada a Nashville (Tenesse) i posteriorment a Morristown (New Jersey) on sota el mateix sostre s’alberga l’administració, l’ensinistrament i la residència de les persones cegues.

Al 1929 el centre d’ensinistrament “L’Oeil Qui Voit” va obrir les seves portes a Laussane (Suiza). En un principi els gossos eren criats a “Fortunata Fields”, però a partir de 1934 es va iniciar la cria al mateix centre. Els instructors eren suïssos, italians i anglesos i alguns d’ells van anar a treballar a altres països a Europa i als Estats Units.

 © Benigno Paz Ramos Instructor de movilidad con perros-guías (GDBA, Inglaterra) Bibliografía “Another Pair of Eyes” Peter Ireson (Pelham Books) “Helping Hounds” Alison Hornsby (Ringpress Books Limited, 2000) “Barking Up the Right Tree” Derek Freeman (Ringpress Books Limited) “El Mundo del Perro” Diciembre 1980; Diciembre 2000.